Hi ha dos tipus de memòria:
Memòria verbal: és on emmagatzemem per separat els successos recents i del passat, és la que utilitzem en el dia a dia i conté la nostra autobiografia. Ací també guardem la interpretació que fem dels successos i els sentiments que els acompanyen.
Memòria emocional: són les experiències que ens commocionen les guardem sense paraules, amb imatges, sons, olors, sensacions i molt unides a les emocions amb què les experimentem. Per això les víctimes de traumes han de parlar-los i escriure’ls per a disminuir la seua intensitat, entendre’ls i guardar-los en la memòria verbal.
L’autobiografia influïx constantment en les decisions que prenem (etiquetes)i en les perspectives de futur. Rememorar el passat és un tema recurrent en qualsevol conversació (un mitjana de 6 vegades per conversació). La inexactitud dels records és molt coneguda.
“ELS RECORDS QUE GUARDEM REVELEN MOLT EL NOSTRE NIVELL D’OPTIMISME”.
Els optimistes ténen guardats en la seua memòria els bons records (els èxits que han tingut, les coses bones que els han passat, etc.) i constantment els estan recordant i si evoquen el negatiu, sempre és des del costat més positiu (el que he aprés, que ja ho he superat, etc.). Per això tenen una perspectiva més positiva del present i del futur.
Per un altre costat l’oblit és molt beneficiós i necessari. Una dosi raonable d’amnèsia selectiva ens ajuda a sobreviure. Tendim a responsabilitzar-nos més dels triomfs que dels fracassos.
ATRIBUCIONS
És la forma en què les persones s’expliquen a si mateixes els fets positius i negatius que els ocorren. Les atribucions tenen diverses dimensions:
1.-PERMANÈNCIA: (Té a veure amb el temps que durarà). Els pessimistes creuen que els mals moments persistiran, estaran sempre, no obstant això els optimistes pensen que són circumstancials, i al revés ocorre amb els èxits.
OPTIMISTES
PERMANENT
(sempre/mai) |
CIRCUMSTANCIAL
(algunes vegades/últimament) |
Èxits | Fracassos |
PESSIMISTES
PERMANENT (sempre/mai) |
CIRCUMSTANCIAL (algunes vegades/últimament) |
Fracassos |
Èxits |
2.- AMPLITUD (té a veure amb l’abast). Les persones que donen explicacions universals davant dels seus fracassos, es rendixen davant de qualsevol contratemps (pessimistes), no obstant això les que donen explicacions específiques poden sentir-se desvalguts per eixa part de les seues vides i tindre ànim per a tota la resta (optimistes). I al revés ocorre amb els èxits. Els pessimistes pensen que són específics i els optimistes universals.
OPTIMISTES
UNIVERSAL | ESPECÍFICA |
Èxits | Fracassos |
PESSIMISTES
UNIVERSAL |
ESPECÍFICA |
Fracassos |
Èxits |
3.-PERSONALITZACIÓ. Si ens ocorre quelcom roín o bo podem buscar la causa dins de nosaltres (internalitzar) o fora (externalitzar).
OPTIMISTES
INTERNS | EXTERNS |
Èxits | Fracassos |
PESSIMISTES
INTERNS |
EX-TE’NS |
Fracassos |
Èxits |
*Exemples: Suspenc un examen de matemàtiques (fracàs)
El pessimetes pensarà que és PERMANENT: “Sempre fallada en els exàmens de matemàtiques” i l’optimista que és CIRCUMSTANCIAL: “Algunes vegades fallada en els exàmens de matemàtiques”.
El pessimista pensarà que és UNIVERSAL: “No se’m dóna bé fer exàmens”, i l’optimista que és ESPECÍFIC: “Ho vaig fer malament perquè eixe dia no em trobava bé”.
El pessimista pensarà que és INTERN: “Vaig suspendre perquè no sóc bo en matemàtiques” i l’optimista que és EXTERN: “Vaig suspendre perquè hi havia molt de soroll en classe”.
*Al revés amb un èxit com “Sac bona nota en l’examen de matemàtiques”.
FUENTE Y AUTORA:
Fibromialgia: Talleres Psicológicos. (Alejandra Martín Fernandez. Psicóloga de Avafi) (cada socio/a tiene su ejemplar)
TRADUCCIÓN A VALENCIANO: Karmeta (original castellano en la GUÍA citada)
Por Admin
[…] Optimisme i memòria […]