Etiquetatge. Fracàs. Acceptació.

etiquetatge

ETIQUETATGE

El primer pas per a trencar amb el passat, és treballar l’etiquetatge.

Tots tenim unes etiquetes que formen part de la nostra manera de ser i creiem inamovibles:

–         Així sóc jo

–         Sempre he sigut així

–         No puc evitar-ho

–         És el meu caràcter

Algunes etiquetes ens les posen els altres (en la infància, en el col·legi, en el treball, etc.) i altres ens les posem nosaltres mateixos (per a evitar fer coses que no ens agraden, com a excusa, per por, etc.)

Deu típics “Jo sóc”

  1. Sóc roín en matemàtiques, anglès, literatura, etc.
  2. Sóc pèssim en manualitats, esports, dibuix, etc.
  3. Sóc tímid.
  4. Sóc desmanotat
  5. Sóc lleig
  6. Sóc desorganitzat
  7. Sóc oblidadís, descuidat, etc.
  8. Sóc manaire prepotent, autoritari, etc.
  9. Sóc vell
  10. Sóc fibromiálgic/a

*Exercici: reconeix les teues etiquetes i analitza com limiten la teua autoestima

POR AL FRACÀS

Una successió de fracassos formen una crisi, no totes les crisis són iguals però totes tenen alguna cosa en comú: la resistència i el canvi. Ens situen en una posició ambivalent: amenaça i oportunitat. Les seues conseqüències també són dos: t’afones o t’enfortixes, però mai tornes a ser el mateix. (EX. Arbre que van morint fulls a poc a poc, fins que mor l’arrel) És la forma radical que té la vida a transmutar, d’evolucionar, d’aprendre, de créixer.

El fracàs és el resultat fallit d’una expectativa: alguna cosa que havia de succeir i no succeïx o al revés i produeïx un sentiment de desànim que incapacita. I en els sentiments derivats del mateix: “El mal no està en les circumstàncies sinó en l’opinió que ens fem d’elles”.

El fracàs forma part de la vida igual que l’èxit. No obstant això, moltes persones amb baixa autoestima es troben bloquejades, sense canviar res, sense passar a l’acció, per por al fracàs. No es donen compte que una vida així és el major fracàs.

A ningú li agrada el fracàs però per a canviar cal actuar i el fracàs pot i ha de formar part d’aquest canvi:

– Reconéixer que tot el món ha fracassat, fracassa i fracassarà alguna vegada.

– Un fracàs en un camp concret (“El meu negoci no ha funcionat”) no ha de generalitzar-se a tot (“sóc un fracassat”).

– La font primordial dels fracassos és un error d’expectatives.

– Cal aprendre dels fracassos, no busques el perquè sinó el com i el per a què. (no justificar ni anticipar)

– Fracaso=mala sort?

*Exercici: Recorda algún fracàs de la teua vida, analitza que aprenentatge vas traure i com va influir en altres èxits posteriors.

*Exercici: Creus que és un fracàs viure amb fibromialgia?

 

ACCEPTACIÓ

L’autoacceptació no significa resignació, és la condició prèvia  al canvi. Si acceptem el que sentim i el que som podem ser plenament conscients de la naturalesa de les nostres eleccions i accions, i el nostre desenrotllament no es bloqueja. Acceptar no significa agradar, significa experimentar que un fet és un fet.

Quan tenim consciència de qui som, ens coneixem, pot aparéixer la vergonya. La vergonya transforma la consciència d’un defecte en complex i ens allunya de la seua millora o solució, al tractar d’ocultar-ho o negar-ho.

Els dos aliats de la vergonya són el silenci i la soledat. Parlar dels nostres defectes de forma clara, amb la persona adequada pot ser el primer pas de l’acceptació.

CLAUS PER A MILLORAR L’AUTOESTIMA

  1. Ser positiu
  2. Ser objectiu
  3. Voler-se a un mateix
  4. Assumir els problemes
  5. No exigir-se al màxim (no ser perfeccionista)
  6. Posar-se metes abastables
  7. No tindre por al fracàs
  8. Acceptar-se físicament
  9. No deixar les coses per a demà.
  10. Donar importància a les xicotetes coses de la vida.
  11.  Buscar suports.
  12. Aprofitar les oportunitats
  13. Viure el present
  14. No comparar-se amb els altres
  15. Desenrotllar el sentit de l’humor
  16. Controlar els sentiments
  17. Planejar activitats agradables
  18. No etiquetar-se
  19. Mimar-se
  20. No buscar l’aprovació dels altres
  21. Callar al crític interior

BIBLIOGRAFIA

“La Autoestima” (1999) Christophe André y Francois Lelord. Editorial Kairos (Barcelona)

“La asertividad expresión de una sana autoestima”. Olga Castayer

 “Tus Zonas erróneas” (1976) Wayne W.Dyer. Debolsillo (Barcelona)

Cuentos para Pensar” Jorge Bucay (1999) Editorial Océano Exprés

 

FUENTE:  

Guía: Fibromialgia: Talleres Psicológicos.  (Alejandra Martín Fernández. Psicóloga de Avafi)

TRADUCCIÓN  A VALENCIANO:  Karmeta (original castellano en la GUÍA citada) 

Por Admin