Optimisme II part

OPTIMISMO.

 

PASSAR A L’ACCIÓ

Les persones optimistes no temen al fracàs, s’arrisquen, els problemes els valoren com a reptes,  per això aconseguixen més èxits i si no ho fan se senten satisfets “Almenys ho he intentat”, “La pròxima vegada ho faré millor”.

Molts creuen que els pessimistes com s’ho pensen més i miren tots els entrebancs tenen més propensió a no equivocar-se i que els optimistes es llancen a l’aventura i  fracassen més, però s’ha demostrat que açò no és així. Els optimistes busquen informació sobre el que els preocupa i abans de prendre decisions importants sospesen el bo i el pitjor i els pessimistes només veuen el pitjor pel que tenen  una visió més limitada.

PENSAMENTS

La forma en què pensem determina com ens sentim i per tant com actuem (què fem). Per això és normal que els pessimistes i els optimistes tinguen formes diferents de pensar.

“Si no actues com penses acabaràs pensant com actues” (Blaise Pascal)

S’anomena distorsió cognitiva al pensament negatiu que no s’ajusta a una realitat negativa (o sí, però es veu més negativa del que és). Les distorsions cognitives són inconscients i automàtiques, per això ens deixen el malestar (emoció) i moltes vegades no sabem ni qual ha sigut la situació que ens ha portat a eixe malestar. A més una forma de distingir-les és preguntar-nos em servix?, la distorsió no em servix, al revés, es convertix moltes vegades en el que els psicòlegs anomenem, Profecia autocomplida, és a dir, jo em recepte una cosa (amb el meu pensament) i al final es complix. Per exemple: si davant d’este curs pense “Ho vaig a fer malament, la gent es va a avorrir”, això fa que em pose més nerviosa (emoció), dubte (inseguretat), i al final ho acabe fent malament (conducta).

Un tipus de distorsió cognitiva que es dóna en els pessimistes és l’anticipació: “i si…”, l’anticipació és un pensament catastròfic que utilitzem com a forma de protegir-nos, “així si ocorre estic preparat”, “si em pose en el millor i no es complix em vaig a frustrar”, no obstant això no és així, patim per anticipat i em servix? No ens servix. Una altra distorsió és el pensament Tot-res, que és típica de persones perfeccionistes, veiem la realitat de forma extrema i podem utilitzar termes categòrics: Mai, sempre, mai, per ex.

*Vegem en un exemple molt comú: “buscar aparcament en una zona difícil”, com les distintes formes de pensar ens porten a distintes formes de sentir-nos i actuar, i al final feu esta reflexió Quin creieu que ens servix més per a trobar el lloc per a aparcar?, i si al final pensem com pensem tampoc ho trobem, ¿per a què patir?, amb quin ens sentirem millor al final, passe el que passe.

PENSAMENT

EMOCIÓ

CONDUCTA

“És impossible no ho vaig a aconseguir”“Em vaig a posar nerviós”

Mai ho trobe”

“No puc fer res”

“Si espere massa ni en la zona blava”

“Arribaré vesprada a la meua cita”

Sempre em passa igual”

RÀBIA/INCERTESA 

NERVIOSISME

DESESPERANÇA

INDEFENSIÓ

FRUSTRACIÓ

Busque desmotivada i poc de tempsNo em concentre

Perd oportunitats per lentitud

Done més voltes

No improvís noves zones

“Ho vaig a intentar, no perd res”“ Ho vaig a aconseguir”

“És difícil però no impossible”

“Segur que en…hi ha lloc”

“Sempre em queda la zona blava”

“Un últim intent”

“Almenys ho estic intentant”

SEGURETATTRANQUIL·LITAT

OPTIMISME

Em riu, bromegePose música

Done més voltes

Respir i em relaxe

Estic més concentrada, més motivada i més ràpida

AUTO-REFORÇ

Són les frases de motivació que ens diem a nosaltres mateixos per a fer qualsevol activitat: abans, durant o després. En este cas és el propi subjecte el que s’administra el reforç o recompensa.

*Exercici, busca la teua frase d’alé per a ser més optimistes, la utilitzaràs davant de les situacions complicades, o inclús en les fàcils i senzilles. Tracta d’intentar que siga teua personal perquè pugues interioritzar-la i automatitzar-la, utilitza les teues pròpies paraules i expressions. Alguns exemples:

–      “valc el meu pes en or”

–      “JO PUC”

–      “hui és el principi de la resta de la meua vida”

–      “només puc aconseguir allò que em propose”

–      “només ens penedim de les coses que no fem”

–      “VIVA JO”

–      “sóc un ser únic i meravellós”

BIBLIOGRAFIA

 “La fuerza del Optimismo” (2005) Luis Rojas Marcos. Ediciones Santillana (Madrid)

“No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy” (2001) Cristina Ruiz Coloma. Grupo Editorial Mondadori (Barcelona)

Aprenda Optimismo” (1990) Martin E.P.Seligman

Sentirse bien” (1990) David D. Burns. Paidos autoayuda (Barcelona)

 

FUENTE Y AUTORA:  

 Fibromialgia: Talleres Psicológicos.  (Alejandra Martín Fernandez. Psicóloga de Avafi) (cada socio/a tiene su ejemplar)

TRADUCCIÓN  A VALENCIANO:  Karmeta (original castellano en la GUÍA citada) 

Por Admin