AFRONTAMENT
“Són els esforços cognitius i conductuals que canvien constantment per a controlar les demandes específiques externes i/o internes que carreguen o excedixen els recursos de la persona”.
Modes d’afrontament:
1- Confrontació: accions directes
2- Distanciament: separar-se de la situación
3- Autocontrol: regular els sentiments i accions
4- Busca de suport social: buscar consell, informació o comprensió.
5- Acceptació de la responsabilitat: reconéixer la responsabilitat en el problema
6- Fugida-evitació: de la situació d’estrés
7- Planificació: esforços per a alterar la situació que impliquen una aproximació analítica a esta.
8- Reavaluació positiva: esforços per a crear un significat positiu centrant-se en el desenrotllament personal.
Les persones segons el tipus d’afrontament que utilitzen es poden dividir en:
– Autoreferent (Baixa autoestima)
– Se centren en si mateix estresacan el negatiu.
– S’autocompadixen.
– No se centren en el que els demana l’ambient, per la qual cosa no resolen la situació.
– No prenen decisions.
– Es comparen amb els altres.
– Autoeficaços (Alta autoestima estable)
– Se centren i afronten els problemes, i els solucionen.
– Proposen alternatives
– Busquen información
– Es mouen i decidixen
– Se senten satisfets, tranquils, amb sensació de control
– Negativistas (Alta autoestima inestable)
– Neguen l’existència de problemas
– No resolen la situación
– Són persones poc madures i egoistes
– Culpen als altres dels seus problemes
AUTOEFICÀCIA
És la convicció que posseïm la capacitat per a executar les accions necessàries per a aconseguir el que desitgem.
Força de voluntat + habilitats concretes (expectatives favorables) diligència, i motivació.
Les perspectives optimistes de matí amortixen els desenganys del present. L’esperança més útil és la que ens manté conscients dels riscos reals i motivats per a véncer-los.
És més eficaç a invertir en estratègies que augmenten la visió positiva de les coses que a canviar les creences pessimistes: Focalització al positiu que ens ocorre, o fer coses que desperten les nostres emocions positives.
SOCIAL
Les persones que manifesten contínuament emocions i actituds positives és més probable que siguen correspostes de la mateixa manera.
La propagació dels sentiments positius o negatius, podrien estar inclús a una més profunditat, impulsats per neurones espill que automàticament emulen en el cervell el que veiem en el rostre dels que ens rodegen.
S’ha demostrat que la gent més feliç és la que té nombre més gran de connexions socials, encara que no siguen profundes. L’amistat no seria una qüestió de qualitat si no de qualitat. No és una qüestió de mantindre intenses conversacions íntimes, si no tindre xicotets moments d’alegria contagiosa.
Nosaltres també podem influir en els altres. Quasi tots estem connectats a més de 1000 persones en un ràdio de tres graus de distància. Saber que pots influir en tantes persones ha de canviar la teua percepció del món.
Autora: Alejandra Martín Fernández. Licenciada en Psicología y máster en Terapia de Conducta. Colegiada CV-12531